Racó poètic Bellvitge: blog de poesia infantil a l'escola

January 8, 2015, 4:34 am

≫ Next: Convocatoria del VII Premio de Poesía Joven RNE

≪ Previous: Què es necessita per escriure un vers? / Qué se necesita para escribir un verso?

$

0

0

Carregada de llibres de poesia, il. McGrath

Ens encanta descobrir blogs de poesia infantil perquè anem comprovant com la poesia s'enlaira per l'escola i els xiquets i xiquetes juguen amb ella. Us recomanem que li doneu una mirada al blog Racó poètic Bellvitge, un lloc encisador que està editat per Maria Isabel per ta de fomentar la poesia en l'escola. Podem trobar un grapat de poemes, en castellà i català d'autors força coneguts per tots els lectors d'aquest blog. És evident que els/les mestres que lligen poesia, senten la poesia i la fan viure als seus alumnes.

Començar l'any d'aquesta manera en encanta. El curs acadèmic segueix el seu curs normal i... la poesia va colant-se entre les seues pàgines.

Els pares ens ajuden a omplir la maleta de la vida -il. Lucía Brandao-

D'aquest blog hem copiat el poema La vida, d'Eva Dénia

La vida

(Eva Dénia)

La vida és un viatge

una aventura
que acaba de començar

Mare, fes les maletes
ajuda’m, mare
que no voldria fer tard

Corre, no t’entretingues
afanya’t, pare
que el tren passa i se’n va

El trenet de la vida
no fa parada
Hauré d’agafar-lo al vol

Per al seu llarg viatge
a ningú espera
El trenet no té retorn

Mare, tinc molta pressa
No estigues trista
sempre seré el teu tresor

---

Convocatoria del VII Premio de Poesía Joven RNE

January 11, 2015, 3:33 pm

≫ Next: Oda a la alcachofa, de Pablo Neruda: nyam, nyam... mossets poètics

≪ Previous: Racó poètic Bellvitge: blog de poesia infantil a l'escola

$

0

0

RTVE, amb la col·laboració de La Fundación MonteMadrid, convoca el VII Premio de Poesía Joven RNE per a autors menors de 30 anys. L'obra guardonada serà editada i distribuida per l'editorial Pre-Textos.

La primera edició d'aquest concurs va ser guanyat per Erika Martínez per Color carne; la segona Javier Vicedo por Ventanas a ninguna parte; la tercera, Carlos Contreras por El eco anticipado; la quarta, Andrés Catalán y Ben Clark por Mantener la cadena de frío; la quinta, José Alcaráz Pérez por Edición anotada de la tristeza, i la sexta, Juan Bello Sánchez por Todas las fiestas de mañana.

 

Bases:

1. Podrán participar los escritores de nacionalidad española o hispanoamericana que no tengan más de 30 años en la fecha de cierre de la convocatoria, con una o más obras originales e inéditas en castellano, que no hayan sido premiadas anteriormente en otros concursos.

2. Las obras, de tema libre, deberán contar con un mínimo de 500 versos y se presentarán, grapadas o encuadernadas debidamente, por quintuplicado en DIN-A4, escritas a máquina o en ordenador a doble espacio y por una sola cara. En los originales sólo se hará constar el título de la obra y un seudónimo. En sobre aparte, cerrado y con el título de la obra y el seudónimo en el exterior, se incluirán los datos personales del autor: nombre y apellidos, dirección y teléfono de contacto, fotocopia del DNI y una breve nota biobibliográfica. En el sobre, donde se incluyan la obra y los datos del autor, deberá figurar claramente que opta al Premio de Poesía Joven RNE.

3. Los trabajos que se presenten sin observar estas condiciones, serán descalificados por el jurado.

4. La inscripción de los trabajos presentados en el Registro de la Propiedad Intelectual queda bajo la responsabilidad del autor, así como los efectos de su no inscripción frente a terceros desde el momento de la presentación de la obra al certamen.

5. El premiado confiere a RTVE y a la Fundación Montemadrid, con carácter de exclusividad, los derechos de reproducción y edición grafica de la obra ganadora durante un periodo de 10 años, para hacer posible la publicación en papel por acuerdo con la editorial (que será designada por la RTVE y la Fundación Montemadrid).

6. La convocatoria queda abierta a partir del día 1 de enero de 2015 y se cerrará el día 1 de marzo de 2015, inclusive. No se aceptará ningún envío fuera de plazo. Los originales se enviarán a RTVE por correo postal, al programa La estación azul. Prado del Rey, Pozuelo de Alarcón. 28223 Madrid, admitiéndose sólo los que hagan constar en el matasellos su envío antes de las 24 horas del 1 de marzo de 2015.

7. RTVE y la Fundación Montemadrid designarán un comité de lectura previo, constituido por cuatro escritores de reconocido prestigio, que seleccionará las 10 obras finalistas sobre las que deliberará el jurado. El número de las obras finalistas podrá ampliarse si el comité de lectura, atendiendo a la calidad de los trabajos presentados, lo estima oportuno.

8. El jurado estará formado por cinco personalidades del mundo literario, más tres secretarios con voz pero sin voto: el director de RNE o un representante de la emisora, un representante de la Fundación Montemadrid y un representante de la editorial Pre-Textos.

9. El fallo del jurado será inapelable, pudiéndose declarar desierto. No habrá accésits ni se revelará el nombre de los autores finalistas. Sólo se abrirá la plica de la obra ganadora.

10. Los originales, excepto el del premiado, serán destruidos y no se mantendrá correspondencia con los autores que se presenten al premio. La participación en el Premio de Poesía Joven RNE implica la total aceptación de sus bases.

11. RTVE queda expresamente facultada para interpretar y dar solución a cualquier problema derivado de las bases o de la ejecución del premio. Su decisión será inapelable.

Animeu-se a participar!!!

Oda a la alcachofa, de Pablo Neruda: nyam, nyam... mossets poètics

January 12, 2015, 3:46 pm

≫ Next: Dites populars i refranys de la neu i les nevades

≪ Previous: Convocatoria del VII Premio de Poesía Joven RNE

$

0

0

Oda a la alcachofa -il. de Simon Bull-

Les carxofes són un rics vegetals que ara estan de plena temporada. Crues, fregides, al forn, bullides, torrades, en conserva... estan riquíssimes de totes les maneres. Doncs ara, a més, les podem trobar arrebossades de poesia, sota la ploma de Pablo Neruda... nyam, nyam, un mosset poètic.

Oda a la alcachofa

(Pablo Neruda)

La alcachofa
de tierno corazón
se vistió de guerrero,
erecta, construyó
una pequeña cúpula,
se mantuvo
impermeable
bajo
sus escamas,
a su lado
los vegetales locos
se encresparon,
se hicieron
zarcillos, espadañas,
bulbos conmovedores,
en el subsuelo
durmió la zanahoria
de bigotes rojos,
la viña
resecó los sarmientos
por donde sube el vino,
la col
se dedicó
a probarse faldas,
el orégano
a perfumar el mundo,
y la dulce
alcachofa
allí en el huerto,
vestida de guerrero,
bruñida
como una granada,
orgullosa,
y un día
una con otra
en grandes cestos
de mimbre, caminó
por el mercado
a realizar su sueño:
la milicia.

En hileras
nunca fue tan marcial
como en la feria,
los hombres
entre las legumbres
con sus camisas blancas
eran
mariscales
de las alcachofas,
las filas apretadas,
las voces de comando,
y la detonación
de una caja que cae,
pero
entonces
viene
María
con su cesto,
escoge
una alcachofa,
no le teme,
la examina, la observa
contra la luz como si fuera un huevo,
la compra,
la confunde
en su bolsa
con un par de zapatos,
con un repollo y una
botella
de vinagre
hasta
que entrando a la cocina
la sumerge en la olla.

Así termina
en paz
esta carrera
del vegetal armado
que se llama alcachofa,
luego
escama por escama
desvestimos
la delicia
y comemos
la pacífica pasta
de su corazón verde.

Dites populars i refranys de la neu i les nevades

January 14, 2015, 5:11 am

≫ Next: Somriures i versos contra la por: homenatge als periodistes de Charlie Hebdo / Sonrisas y versos contra el miedo: homenaje a los periodistas de Charlie Hebdo

≪ Previous: Oda a la alcachofa, de Pablo Neruda: nyam, nyam... mossets poètics

$

0

0

Esperem que neve, doncs un hivern sense neu sembla poc hivern. La neu és preciosa, a més de tenir la màgia de transformar tot el paisatge. Hem pensat fer una selecció de refranys sobre la neu que esperem us interesse.

Tal vegada també us interessaran els refranys de l'hivern, els refranys del mes de gener i els refranys de sant Antoni.

Refranys de la neu

• A l'hivern boirina i neu per veïna
• Any de neu, any de Déu
• Any de neus senyorials, a l'estiu pastures frescals
• Cada cosa al seu temps, com la neu el mes de desembre
• Cel a borreguets, neu a cabassets
• La neu al febrer fuig com un gos llebrer
• La neu de gener, s'asseu com un cavaller
• La neu del mes de desembre té queixals i dents
• Neu de febrer, aigua en un paner
• Neu rodona Déu en dóna
• Neus pel desembre, bon any pel que ve
• Nevades al febrer, pluges al juny solen fer
• Núvols amb creu, aigua segura o neu
• Per Tots Sants, neu als alts
• Quan trona pel mes d'octubre, neu segura
• Si al desembre amb neus ve, eixampla el graner
• Si cau neu a la muntanya, la plana serà ventada

Les il·lustracions son de Saffron Milk Catherine Razinkova.

 

Somriures i versos contra la por: homenatge als periodistes de Charlie Hebdo / Sonrisas y versos contra el miedo: homenaje a los periodistas de Charlie Hebdo

January 14, 2015, 11:00 pm

≫ Next: Auca de Sant Antoni Abat o sant Antoni del Porquet

≪ Previous: Dites populars i refranys de la neu i les nevades

$

0

0

Per un món millor, somriu! -il·lustració de Federico Delicado-

Com a homenatge als periodistes de Charlie Hebdo, els il·lustradors han creat un grapat de vinyetes que, mitjançant les xarxes socials, hem anat coneixent. L'horrible i cruent atemptat de París -ens solidaritzem amb tota la població de França i, especialment, amb els familiars de les víctimes- no ens deu de portar a viure amb por, ni mirar recelosament a la gent que no coneixem. Condemnem qualsevol tipus de violència i la por a patir-la fa que ens dominen; així no es pot viure en LLIBERTAT. Cal fer front a la vida, personal i col·lectivament, i tots junts SOMRIURE. Somriures i llapisseres per a dibuixar i escriure en llibertat, per a que no ens tanquen en una gàbia -per molt bonica que siga-.

L'amic i poeta Carles Cano ens ha regalat un poema que ens ha encantat -està en castellà i català-, ve a la clau del que pensem, però a més ho expressa en vers, d'una manera senzilla i colpidora. Gràcies Carles, moltes gràcies. És el seu homenatge als periodistes de Charlie Hebdo, siga també el nostre i el compartim amb tots vosaltres.

Somriu

(Carles Cano)

Somriu,

Encara que ploga
Encara que plores
Somriu
Amb un cel de cendra
Quan tot se'n va a la merda
Somriu
Porta el somriure per bandera
Sigues herald de la Primavera
Somriu
No deixes que gestos ni paraules
T'agregen la mirada, t'amarguen
Somriu
Una altra volta, i encara més
Defensa l’alegria amb ungles i dents
Somriu
A casa, al treball i al carrer
A l'amic, al passejant, al foraster
Somriu
No els deixes que guanyen
Nosaltres som molts més.

Sonríe

(Cales Cano)

Sonríe,

Aunque llueva,

Aunque llores,

Sonríe.

Con un cielo de ceniza

Aunque estés hecho trizas

Sonríe

Lleva la sonrisa por bandera

Sé el heraldo de la Primavera

Sonríe

No dejes que gestos ni palabras

Te agrien la mirada, te amarguen

Sonríe.

Otra vez y aún más

Defiende la alegria con uñas y dientes

Sonríe

En casa, en el trabajo, en la calle

Al amigo, al paseante, al forastero

Sonríe

No les dejes que ganen

Nosotros somos muchos más.

Auca de Sant Antoni Abat o sant Antoni del Porquet

January 17, 2015, 3:58 am

≫ Next: Los doce meses del calendario: versos para todo el año

≪ Previous: Somriures i versos contra la por: homenatge als periodistes de Charlie Hebdo / Sonrisas y versos contra el miedo: homenaje a los periodistas de Charlie Hebdo

$

0

0

Quants dimonis surten en aquesta auca! -il·lustracions de Jimmy Pickering-

 Hui es celebra en molts pobles la festa de Sant Antonio del Porquet i nosaltres volem fer-ho des d'aquest raconet poètic amb una auca, de Botafocs, que us encantarà.

Auca de sant Antoni del Porquet

Els dimonis com cal,

com tots els terrenals,

també fem servir els audiovisuals!.

Pareu orella i no deixeu d’escoltar,

la història “sin igual” de Sant Antoni Abad

que ara anem a explicar,

i que per anys... ha perdurat!.

1. Els seus pares en nàixer aquell xiquet

van estar molt contents.

Alguna cosa especial van saber

que aquell nadó havia de fer.

El van criar com cal,

tots dos, pare i mare, a la par.

I així es feren grans,

amb el cor feliç i pagat.

2. Amb gran devoció es va dedicar a pregar

ja que el seu destí no era terrenal.

Cap be el podia lligar,

la seua ànima el portava al món celestial.

En morir els seus pares estimats,

va manar vendre totes les heretats,

els diners als pobres va donar

i del món quotidià es va retirar.

3. Cap el desert es va encaminar

per a evitar temptacions i maldats,

poder orar amb tranquil·litat,

i a la divinitat poder arribar.

L’ànima neta i l’esperit clar

eren els seus desigs més grans,

lluny del món de les vanitats,

creia que el camí era més pla.

4. Per a temptar a Sant Antoni al desert

van apareixent dimonis molt experts,

amb mil formes diferents,

trencant el silenci amb sorolls punyents.

Tenen mil recursos pudents,

llufes, rots, bufes, pets,

trenquen la meditació i els precs,

la pau i el dolçor dels cors nets. 

5. Hi ha dimonis amb formes de bestioles,

amb enormes cues i dentoles,

volent apagar la pau de l’home

i “arrastrar-lo” al fons d’un pou innoble.

Hi ha grans dimonis amb formes de bestiotes

amb enormes cues i dentotes,

volen apagar la llum de les ànimes soles,

i emportar-se’l lluny del seu destí noble.

6. Tots junts es van conjurant

per a temptar millor al Sant.

Fins i tot amb silenci s’estan

per menysprear el seu camí sant.

No xerren ni gens, ni mica, ni res,

cap mot se’ls escapa entre les dents,

creuen que així podran en ell,

però a tots els dóna botifarra de pagès.

7. Amb la creu per davant

va fer fugir a tot el ramat

de dimonis i altres bestiars,

amb les cues entre les mans.

Amb la creu per davant

s’anava molt bé defensant

de les temptacions constants i abundants,

encara que s’anessin inflant.

8.També als dimonis més banyuts,

tirant foc per les unglotes i el cul,

amb la creu ben amunt,

els va deixar a l’altura del betum.

Sant Antoni ben plantat i forçut

d’ànim, empenta i estar convençut,

no té por als llamps dels banyuts

per què la creu, parallamps, a tots ha vençut.

9. Uns dimonis encara poc escarmentats,

que d’alguna caixa s’havien escapat,

li van mostrant tot tipus d’or i brillants,

accions d’Air Madrid o de la CAM.

D’altres més menuts li van mostrant

monedes de plata, tresors de sultans,

nous PAIS aprovats per les autoritats municipals,

però Sant Antoni tot ho va refusant.

10. Una xica morena molt bonica,

amb uns vestits transparents,

plens de perles i argent,

propostes llicencioses li va fent.

El Sant l’escolta atentament,

amb les orelles atentes i el cor pret,

obrint els braços li diu dolçament:

“Torna demà germaneta i parlarem”.

11. I així ho va fer, a pel,

a sobre d’una víbria amb grans dents,

el Sant va resistint de valent,

ni que la muller es mostri sense res.

La vista girada i fort el pensament,

amb la creu protegint-lo divinament,

amagant la cara li diu dolçament:

“Fuig germana i no tornis mai més”

12. La Diablera i demés bestiar,

vist el fracàs de les seues activitats,

enfurismats i enrabiats,

van començar a bufar maldats!.

Paraulotes i renecs apestats,

com eixams d’abelles cabrejats,

van topar amb la pau i tranquil·litat,

l’estudi i saviesa de Sant Antoni Abad. 

13. La Diablera i la resta de bestiar

no es van deixar desanimar,

van continuar punxar sense descans

l’esperit i bons pensament del Sant.

Van continuar burxant sense descans

el cos de l’home invocant la divinitat,

cap ferida malèfica van provocar,

doncs estava protegit per autoritats celestials.

14. La Diablera va tornar a atacar,

van colpejar sense parar

l’espatlla, el cap, el cul, les mans...

del nostre apreciat Sant.

A la foguera el volien llençar,

com un tros de llenya gran,

encara que molt sec no estava ja,

i amb tot, cap renec va pronunciar.

15. Va aconseguir evitar

pensaments de maldat,

i així al món infernal,

va tornar a derrotar....

Va aconseguir pujar,

com heu pogut escoltar,

als àmbits celestials,

acompanyat per un ramat angelical.

Los doce meses del calendario: versos para todo el año

January 19, 2015, 1:27 am

≫ Next: Poema gourmand: la cuina de la poesia o la poesia cuinada

≪ Previous: Auca de Sant Antoni Abat o sant Antoni del Porquet

$

0

0

Los meses del año

(Carlos  Blanco Sánchez)

Entre olivos, 

                  naranjos 

                                              y limoneros, 

se me fue de las manos 

                              el mes de enero.

 Febrero viene... 

                                       y entre tanta cigüeña 

                                                      que busca hogar, 

se me escapan sus días, 

                              se van, se van... 

Marzo ya entona 

                                      cascabeles al viento 

y se envalentona.

 Con sus trinos, abril, 

                            repicotea... 

y, en hermoso arco iris,

                              se pavonea. 

 Explota mayo...

                                               Luces, tonos, aromas... 

Edén cromático. 

Junio, a la hierba, 

                                        los colores le saca 

sin darse cuenta 

                                      y ella enrojece... 

 Mientras, 

                                 julio y agosto 

                                                               van desgranando, 

                                           de la mano cogidos, 

campo por campo. 

Tiene septiembre 

                                 un no sé qué 

y es que a veces se queja. 

                                       ¡No sé de qué!... 

si, otra tras una, 

                                                 se acurrucan las uvas 

de la fortuna. 

 Entre lamentos, 

                                    -vociferando- 

se despliega ya octubre 

                                             y abre los campos. 

Con frágil gracia 

                                          llega noviembre 

y desparrama, 

                                      sin ton ni son, 

de las ramas, sus hojas. 

                                                  Viento... agua... sol... 

 Diciembre afila 

                                                        cuchillitos helados

 por las colinas... 

Todo engalana, 

                                                    -el muy bribón- 

con confeti de nieve 

                                                monocolor. 

Los doce meses, 

                               año tras año, 

me deshojan las hojas 

                                  del calendario. 

Il·lustracions d'Yuka Machida

Poema gourmand: la cuina de la poesia o la poesia cuinada

January 20, 2015, 12:00 am

≫ Next: Nana de invierno: cada noche nos dormimos al calor de la poesía

≪ Previous: Los doce meses del calendario: versos para todo el año

$

0

0

Cuinant amb la poesia, il·lustració de Moony Khoa Le-

Si Aristóteles hubiera guisado, mucho más hubiera escrito

Sor Juana Inés de la Cruz

Cuinar i escriure poesia semblen dos activitats ben diferents, però..., mira per on, hem descobert que tenen moltes coses en comú. En la cuina es guisen els aliments per tal d'alimentar-nos de la millor manera possible i es presenten els plats de forma apetitosa. Menjar és tot un plaer, a més de necessari per viure. En la poesia es cuinen les paraules, també per alimentar-nos, i presentem el poema de forma apetitosa. Llegir i escriure poesia també és tot un plaer i es necessari per a viure -no sols sobreviure-.

Paraules que són aliments per al cervell i l'ànima, versos cuinats a foc lent o ràpid, que omplin de sabors els paladars de gran i menuts. La cuina de la poesia també té els seus ingredients i receptes, depèn del que es fica i com ho cuinem el plat poètic resultant és d'una manera o d'altra, ens pot agradar o no, pot ser dolç o salat, dessaborit o ple de sabors, etc.

Segur que hi ha molts poetes i poetesses que són bons cuiners, com també hi ha cuiners que resulten bons poetes. Per exemple, Alain Ducasse, cuiner francès molt avantguardista, té un fantàstic poema on podem gaudir de tot el procés de creació d'un plat, des del principi fins a la degustació, utilitzant sols infinitius.

Poema gourmand
(Alain Ducase)

Para…
Comer
Saborear
Almorzar
Deleitarse
Limpiar
Cocer a fuego lento
Vestir.
                   Sin olvidar…
                   Salar
                   Perfumar
                   Pimentar
                   Sazonar
                   Aromatizar
                   Vinagrear
                   Especiar
                   Aceitar
                   Acomodar
                   Realzar.
                                  Con precisión…
                                  Cortar
                                  Tallar
                                  Picar
                                  Escalopar
                                  Recortar
                                  Rallar.
                                                  Y luego hacer…
                                                  Cocer
                                                  Freír
                                                  Asar
                                                  Hervir
                                                  Cocer lento
                                                  Saltear
                                                  Brasear
                                                  Dorar
                                                  Rustir
                                                  Pasar
                                                  Revolver
                                                  Guisar
                                                  Colorear
                                                  Hacer sudar
                                                  Flambear
                                                  Confitar
                                                  Blanquear
                                                  Reducir
                                                                  Ahora sólo falta…
                                                                  Cubrir
                                                                  Disponer
                                                                  Convidar
                                                                  Invitar
                                                                  Acoger
                                                                  Recibir
                                                                  Instalar
                                                                  Colocar
                                                                  Sentarse a la mesa
                                                                  Servir
                                                                  Compartir.
                                                                                   Sin olvidar…
                                                                                   Decorar
                                                                                   Poner flores
                                                                                   Disponer
                                                                                   Iluminar
                                                                                   Adornar
                                                                                   Amenizar
                                                                                   Embellecer
                                                                                   Aclarar.
                                                                                                  Y entonces…
                                                                                                  Sentarse
                                                                                                  Oler
                                                                                                  Cerrar los ojos
                                                                                                  Sonreir
                                                                                                  Degustar
                                                                                                  Ser feliz
                                                                                                  Degustarlo

---

Nana de invierno: cada noche nos dormimos al calor de la poesía

January 21, 2015, 4:36 am

≫ Next: Ramón Iván Suárez Caamal guanya la XII edició del Premio de Poesia Infantil Luna de Aire

≪ Previous: Poema gourmand: la cuina de la poesia o la poesia cuinada

$

0

0

Les cançons de bressol a l'hivern són fantàstiques per escalfar la nit de somnis i abraçar-se a la dolçor de la poesia.

Nana de invierno 

(Daniel Pérez Fernández)

 

La niebla es una nube de oro molido,

duérmete en mi regazo como en un nido.

Deja volar tus sueños mientras la helada

pinta sauces llorones de madrugada.

Nana por la mañana como la nieve,

nene con esa risa que el frío tiene.

Mira de la ventana colgar la escarcha

que el beso de cristales no deja mancha.

Deja sonar sonidos de lino fino

cuando el invierno baja por el camino.

Que mi niño se duerme, tened cuidado

cuando el sol aparezca por el tejado.

La il·lustració és de Julie Morstad. 

Ramón Iván Suárez Caamal guanya la XII edició del Premio de Poesia Infantil Luna de Aire

January 21, 2015, 10:00 pm

≫ Next: ¿Qué les queda a los jóvenes?: pinzellades de reflexions poètiques de Mario Benedetti

≪ Previous: Nana de invierno: cada noche nos dormimos al calor de la poesía

$

0

0

 

Conversa entre el Sol i la Lluna - il. Eva Montanari-

El mexicàRamónIvánSuárezCaamalamb la seva obraPregúntale al sol y te dirá la lunahaestatguardonatambel Premio dePoesia InfantilLunade Aireen la seua XIIedició.Convocatpel Centred'Estudisde Promocióde Lecturai LiteraturaInfantil(CEPLI), el juratd'aquestcertamenhadestacatel seu altnivell, nonomés com apoemarisde literaturainfantil, sinó comobresd'unapoesiaelaborada icuidada. Poemesno massallargscompostosper versosbreus; rimesreguladesi unritmei una estructuraque lidonen moltcaràcter.

El jurat ha estatpresiditperla vicerectorade Cultura iExtensióUniversitària, María ÁngelesZurilla, junt aCarlosJuliánMartínez(gerent del Campusde Conca); MaríaJesúsGil(editora i coordinadorade la FundacióSM); PedroCerrillo(catedràtic de Didàctica dela Literaturade la UCLM); JoséÁngelGarcía(escriptor i director de laRACAL); CarmenUtanda(professora de Llengua); Ángel LuisLuján(professor de Literatura) i JoséAntonioPerona(tècnic de Publicacions de laUCLMisecretari delcertamen) -haassenyalat queaquesta obracompleixamblesconstantsgeneralsde la poesiainfantil. 

Aquest any s'han presentat 145 obres de molts països i sols 7 han aplegat a ser finalistes.

Ramón Iván Suárez Caamal cuenta con una dilatada y reconocida trayectoria poética. Ha sido galardonado en diferentes certámenes como el Premio Nacional de poesía 'Jaime Sabines' en México o el IV Premio Internacional de poesía para niños 'Ciudad de Orihuela' por su obra Letras para armar tu canto. El premio Luna de Aire es el más antiguo de los que se conceden en España a libros de poesía infantil y uno de los mejores dotados para el autor ganador y la edición ilustrada de la obra. En esta edición la ilustración correrá a cargo de Manu Sánchez, ilustrador licenciado en Bellas Artes y alumnos egresado del Máster en Bellas Artes.

Ver más en: http://www.20minutos.es/noticia/2353499/0/obra-preguntale-al-sol-te-dira-luna-ganadora-xii-premio-poesia-luna-aire/#xtor=AD-15&xts=467263

Ramón Iván Suárez Caamal compta amb una dilatada i reconeguda trajectòria poètica. Ha estat guardonat en diferents certàmens, com el PremiNacionalde poesia Jaime Sabines a Mèxico i  el IVPremio Internacionalde Poesía para NiñosCiudad de Orihuela -per la seva obra Letras para armar tu canto. El Premio dePoesia InfantilLunade Aireés el més antic dels que es concedeixen a Espanya a llibres  de poesia infantil i un dels millors dotats per a l'autor guanyador i l'edició il·lustrada de l'obra. En aquesta edició la il·lustració anirà a càrrec de Manu Sánchez, il·lustrador llicenciat en Belles Arts i alumne segressat del Màster en Belles Arts.

¿Qué les queda a los jóvenes?: pinzellades de reflexions poètiques de Mario Benedetti

January 22, 2015, 2:00 am

≫ Next: La palabrota: trabalenguas palabrero / La palabrota: embarbussament paraulístic

≪ Previous: Ramón Iván Suárez Caamal guanya la XII edició del Premio de Poesia Infantil Luna de Aire

$

0

0

...Todo un futuro para imaginar, crear, vivir -il. Javier Termenon-

¿Qué les queda a los jóvenes?

(Mario Benedetti)

¿Qué les queda por probar a los jóvenes
en este mundo de paciencia y asco?
¿Sólo grafitti? ¿rock? ¿escepticismo?
También les queda no decir amén,
no dejar que les maten el amor,
recuperar el habla y la utopía,
ser jóvenes sin prisa y con memoria,
situarse en una historia que es la suya,
no convertirse en viejos prematuros.

¿Qué les queda por probar a los jóvenes
en este mundo de rutina y ruina?
¿Cocaína? ¿cerveza? ¿barras bravas?
Les queda respirar, abrir los ojos,
descubrir las raíces del horror,
inventar paz, así sea a ponchazos,
entenderse con la naturaleza
y con la lluvia y los relámpagos,
y con el sentimiento y con la muerte,
esa loca de atar y desatar.

¿Qué les queda por probar a los jóvenes
en este mundo de consumo y humo?
¿Vértigo? ¿asaltos? ¿discotecas?
También les queda discutir con Dios,
tanto si existe como si no existe,
tender manos que ayudan, abrir puertas
entre el corazón propio y el ajeno.

Sobre todo les queda hacer futuro
a pesar de los ruines del pasado
y los sabios granujas del presente.

La palabrota: trabalenguas palabrero / La palabrota: embarbussament paraulístic

January 23, 2015, 12:00 am

≫ Next: Lluna, poesia, calma: Octavio Paz / Luna, poesía, calma: Octavio Paz

≪ Previous: ¿Qué les queda a los jóvenes?: pinzellades de reflexions poètiques de Mario Benedetti

$

0

0

Te regalo una palabra... -il·lustració de Young Ju Choi-

Feia ja un temps que no penjàvem al blog embarbussaments, això que ens agraden molt. Hui volem compartir amb tots vosaltres un poema sobre la paraula que a la vegada és un embarbussament. És la pròpia paraula en la que es juga. Estic segura que us agradarà tant com a mi.

La palabrota

(Silvia Schujer)

Una palabra

palabritera

despalabrábase

por la escalera.

¡Pobre palabra!

se apalabró

palabrincando

cada escalón

Cayó de cola

la palabrisa y

palabrochóse

flor de paliza.

Despalabra

pala que brota

de ser palabra

ya es palabrota.

Lluna, poesia, calma: Octavio Paz / Luna, poesía, calma: Octavio Paz

January 24, 2015, 12:00 am

≫ Next: Un bes, un vers, un besivers / Un beso, un verso, un besoverso

≪ Previous: La palabrota: trabalenguas palabrero / La palabrota: embarbussament paraulístic

$

0

0

Calma

(Octavio Paz / Katsuo, il.)

Luna, reloj de arena:

la noche se vacía,

la hora se ilumina.

Un bes, un vers, un besivers / Un beso, un verso, un besoverso

January 25, 2015, 12:00 am

≫ Next: La pau dels poemes

≪ Previous: Lluna, poesia, calma: Octavio Paz / Luna, poesía, calma: Octavio Paz

$

0

0

Besiversos per escalfar l'amor -il·lustració de Rosa Wong-

Un bes i un vers, un besivers, què esplèndid! Perquè... no és el mateix versar que besar, però es poden assemblar i, de vegades, ajuntar. Viure en vers i sentir un bes, tot d'una un besivers.

Aviso:
Quien vive en el beso,
revive.
Quien mata con el beso,
remata.
Quien revive, vive.
Quien remata, mata.
Revise:
Quien es quién
para según, asegurarse
el cuál ...
Avive:
¡Viva el amor,
el amor que sale del alma! 

( Víctor Corcoba Herrero)

La pau dels poemes

January 26, 2015, 12:00 am

≫ Next: Humanismo solidario. Poesía y compromiso en la sociedad contemporánea: llibre de poesia reivindicant la pau, la tolerància, la solidaritat i el compromís social del poeta

≪ Previous: Un bes, un vers, un besivers / Un beso, un verso, un besoverso

$

0

0

 La pau dels poemes

(Josep Ventura)

Vull la pau amb el vent

que no em dugui els crits

dels vius ni els silencis dels morts.

Vull la pau amb la pluja

que m’ha deixat sense camins

d’octubre, ara plens de salamandres

i incerteses.

Vull la pau amb el sol

que ha alliberat les ombres dels

balls de plors en la presó de la nit.

Vull la pau amb el llamp

que besa amb espurnes de foc

l’arbre del mig del bosc. Perquè aquest?

Sols perquè és viu? Ja no crec en el cel.

Vull la pau amb la dona

que em mossega els somnis amb llavis

pintats de cirera vora els joncs del riu

quan la lluna posa el vel a la tarda.

Vull la pau amb els records

per temps infinit i no oblidar

com reia la mare ni el tacte dels

seus dits als cabells fonent la por.

Vull la pau amb mi mateix

i no em trobo l’esguard, sols

em queden els mots vius dels poetes

que em recita quan tanco els ulls, la vida.

---

Humanismo solidario. Poesía y compromiso en la sociedad contemporánea: llibre de poesia reivindicant la pau, la tolerància, la solidaritat i el compromís social del poeta

January 27, 2015, 7:56 am

≫ Next: Versos per la pau / Versos por la paz

≪ Previous: La pau dels poemes

$

0

0

La poesia és un arma cargada de futuro, com deia Celaya. El compromís del poeta amb el seu moment, amb la societat en que viu, sembla que està ara més present que mai. S'acaba d'editar un llibre que dona constància al que estem parlant, Humanismo solidario. Poesía y compromiso en la sociedad contemporánea, editat per Visor, sota la coordinació de Remedios Sánchez García i la selecció de poemes de Marina Bianchi. De tot açò ens hem assabentat llegint l'article publicat a El País

Però el llibre no és més que la plasmació d'un projecte molt més ampli en el que participen mig centenar de poetes hispanoparlants i magrebís i quasi 600 creadors, intel·lectuals i ciutadans que consideren que és el moment d'un art que reflexe l'humanisme solidari, done tornada a la humanització de la creació artística.

Diu Bianchiens diu que el poeta debe darse cuenta de la realidad y hacer que se dé cuenta el lector. Es el verso que se vuelve grito sin olvidarse del acto creativo. Comunicar el malestar.

49 poetes de 12 païsoshan participat en aquest llibre, que trobem força interessant per adonar-se'n de la nostra realitat, denunciada en veu poètica:

 

España: Juan Carlos Abril, Sergio Arlandis, Alicia Aza, Luis Bagué Quílez, José Cabrera Martos, Isla Correyero, Paloma Fernández Gomá, Manuel Gahete, Luis García Montero, Guadalupe Grande, Pedro Luis Ibáñez Lérida, Raquel Lanseros, Juan Carlos Mestre, Eduardo Moga, José María Molina, Ángeles Mora, Francisco Morales, Manuel Moya, Fernando Operé, Julia Otxoa, Benjamín Prado, Josep M. Rodríguez, Daniel Rodríguez Moya, Javier Salvago, José A. Santano, José Sarria, Juan José Téllez, Alberto Torés, Fernando Valverde, Javier Vela.

Latinoamérica: Carlos J. Aldazábal (Argentina), Efraín Bartolomé (México), Mario Bojórquez (México), Piedad Bonnet (Colombia), Alí Calderón (México), Gabriel Chávez (Bolivia), Eduardo Chirinos (Perú), Andrea Cote Botero, (Colombia), Federico Díaz Granados (Colombia), Jorge Galán (El Salvador), Eduardo Langagne (México), Roxana Méndez (El Salvador), Xavier Oquendo (Ecuador), Miguel Ángel Zapata (Perú).

Magreb y Oriente Próximo:Mohammed Doggui (Túnez), Abderrahman El Fathi (Marruecos), Nathalie Handal (Palestina), Khédija Gadhoum (Túnez-EE UU), Fátima Galia (Sáhara Occidental).

Entreu a la web d'Humanismo Solidario per tal d'assabentar-se més d'aquesta corrent artística i poètica. 

Grup promotor d'Humanismo Solidario

Versos per la pau / Versos por la paz

January 27, 2015, 11:00 pm

≫ Next: 10 Poemas por la Paz, de Gloria Fuertes: poesía para celebrar el Día Escolar de la No-violencia y la Paz

≪ Previous: Humanismo solidario. Poesía y compromiso en la sociedad contemporánea: llibre de poesia reivindicant la pau, la tolerància, la solidaritat i el compromís social del poeta

$

0

0

Paloma vuelta quimera

las peores guerras del mundo

te han hecho su mensajera

(José Bergamín / Monica Yael, il.)

*

Paz sin fin, paz verdadera.

Paz que al alba se levante

y a la noche no se muera.

(Rafael Alberti)

10 Poemas por la Paz, de Gloria Fuertes: poesía para celebrar el Día Escolar de la No-violencia y la Paz

January 28, 2015, 4:45 pm

≫ Next: A mitad de Enero me compré un sombrero, sombrero con cinta... vaya poesía!

≪ Previous: Versos per la pau / Versos por la paz

$

0

0

A mitad de Enero me compré un sombrero, sombrero con cinta... vaya poesía!

January 31, 2015, 11:48 am

≫ Next: Febrer i la poesia de Carnestoltes / Febrero y la poesía de Carnaval

≪ Previous: 10 Poemas por la Paz, de Gloria Fuertes: poesía para celebrar el Día Escolar de la No-violencia y la Paz

$

0

0

Quin barret m'agrada més? -il·lustració de Fred Calleri-

El barret és un complemet del nostre vestuari: a l'estiu ens protegeix del sol i a l'hivern del fred. Ens agraden molt els barrets així que hem decidit comprar-se'n un, però l'elecció és difícil, així que... hem decidit que ens ajude la poesia.

El sombrero

(M. Cristina Ramos)

A mitad de enero

me compré un sombrero

sombrero con cinta
de flores de tinta
me asombro a su sombra
todo el año entero
me entero del nombre
de los cuatro vientos
vuelo por los mares
de lejos lugares
nado por los cielos
me alumbro de vuelo
me pongo la brisa
fresquita camisa
subo por los sueños
bajo por la risa
me escondo en la luna
panza de aceituna
me miro en los cuentos
panzas de contento
saludo a las ranas
todas las semanas
saludo a los sapos

pañuelo de harapos
saludo a los peces
pocas pocas veces
y vuelvo del viaje
lleno de paisajes
con este sombrero
solar y viajero
que me trajo enero.

 

Febrer i la poesia de Carnestoltes / Febrero y la poesía de Carnaval

February 1, 2015, 12:00 am

≫ Next: La rueda de los meses, canción popular infantil

≪ Previous: A mitad de Enero me compré un sombrero, sombrero con cinta... vaya poesía!

$

0

0

Musa de Carnestoltes -il. de Vladimir Olemberg-

Febrer és el mes carnavaler per excel·lència, així que comencem amb un poema que ens obri pas a la festa. Poemes amb confeti que ens omplin d'alegria mentre preparem la festa, versos de carnaval per a gaudir i ballar.

Carnaval
(Conchita García-Bayona)

Por fin ha llegado el día
De abrir todos los baúles
Con rasos, sedas y tules
Hay que elegir el disfraz
¿Has cogido el antifaz?
Sin él no irás a la fiesta
Porque te conocerán

Puede ser de troglodita
O también de mariquita
Aunque quizá no te guste
Llevar alas con manchitas.
Aquí hay uno de pollito
Con su cresta anaranjada
Provocarás carcajadas

Si eliges el de pirata
Con parche y pata de palo
Procura no tropezar
Y andar con mucho cuidado
Pues si te tapas el ojo
Quizá no puedas ver bien
Ni luchar con mucho arrojo

Si quieres el de princesa
Debes llegar en calesa
Y estar muy bien arreglada
Pues para llevar corona
O estar sentada en el trono
No vale ir de fregona
Ni vestir con abandono

Más recuerda este consejo
Que te da alguien muy sabio
Y a la vez también muy viejo
Cuando vayas a salir
Tu disfraz has de cubrir
Con abrigo o chubasquero
Porque estamos en febrero