Els contes clàssics estan plen de prínceps i princesses, però si aterrem sobre la realitat les coses són ben diferents... o no?
Prínceps i princesses
He escrit infinites vegades sobre prínceps i princeses
Sobre promeses d’amor eternes
Aquell petó ple de màgia
Que desperta princeses adormides
Aquell conte de fades i boscos encantats
On tot té un color especial
Finals feliços on tots
Acaben menjant anissos
Les vegades que es diuen t’estimo
I les vegades que ho he dit jo
Els petons no ho curen tot
A mi em desperta el maleït despertador
No perdo sabates de cristall
No porto talons
El meu llit es queixa cada nit
La nit és cada cop més freda
Els prínceps blaus es destenyeixen
I jo, perdo la corona que em fa princesa
Tot queda en un full en blanc
I amb un llapis que rodola entre les mans.
Les il·lustracions són de Paulette Jo